domingo, 13 de março de 2011

EDUARDO MONTAGNER

Sinalizar esta mensagem[Scríver par véneto chipileño] Scarp ŝyonf (stale morte), studio a i strépiti...Domingo, 13 de Março de 2011 10:24De: Este remetente é verificado pelo DomainKeys"Blogger" Adicionar remetente à lista de contatosPara: hotohonorio@yahoo.com.br«Tuta la me vita la é stata scoltar an strépito vero bel ma anca spaventós e no éser stat bon de chaparlo». Cusita, co cuela fraŝe lá, podarei scuminzhiar al novo libro que lá que scrive. Me pense que da cheo, co vedei la stala de caŝa mea, i pilastri, i fos, le cripie, i mur co corde e arte picadi o pieni de ledám vecho, sentei calcosa que no ere bon de capir, na sort de urlada que no ere bon de dezhifrar.
Cuel al é stat un de i scuminzhi del tut. Parque prima guen é stat le forzhe (a carezharse e tironarse) de la lengua de me mare (al spañol) e cuela de me pare (al véneto de Chipilo), que anca la era e la sévita a éser la lengua del paeŝe onde que son nasest. Na ‘batalia’ que avaró da descríver, come que la ó dita, inte l libro que fae.


Le parole de me mare le era come pi tendre, pi piene de vocal, e le era anca le parole co cuele que na zhémena la me parlea; invenzhe, la lengua de me pare la era pi rospigoŝa, pi salvárega, co manco dugo vocálico e pi piena de consonante da le olte spaventoŝe, e la era anca la lengua co cuela que an om al me parlea, pi que sía co l me bravea o l me comandea calcosa.


Fin adés que ó trentazhincue ani ó capí, o scuminzhiá a capir, que la lengua de me pare no la é no la me lengua né materna né paterna: la é la me lengua numinosa. Numinós, sí, na parola stranba que ó caro aver catá. La é la parola co cuela que al teólogo Otto Rudolf al descrive la primitivitá de le reliyión, al ‘tremendus’ e ‘afascinant’ que se sent davanti del spavento de la natura, an arte ‘de i atri’, an arte que no son boni de capir, anca si se asón strasinar da cuei arte lá fursi par senpre (e que mi al sente inparentá co l ‘spavento’, co l ‘orror’ que la Julia Kristeva la menzhona inte l so libro “Poderes de la perversión”).


Me á tocá sentir la forzha pi spaventoŝa de la numinoŝitá a Filadon, Quero, mi de sol, intanto que scuminzhiei la seconda de le not de rumit que ó podest víver lavía (la prima la é stata a Costesèle, Segusino). Anca cuesto da scríver e descríver.


Tut al 2010 al é stat par mi an ano da capir tanti arte, anca co perícol de pérder la stramontana. Adés capise que strépito, parola e múŝica par mi i é arte someyadi, paromai conpañi, e capise anca que al me deŝiderio o debiŝoin de scríver inte tute do le me lengüe al é anca la maniera que ó catá par ‘chapar’ cuei strépiti lá que inte l me paeŝe i era senpre solque de la oralitá, del aria, del vent.


Capir que spiritualitá al é an arte divers da reliyioŝitá anca al é stat inportante par mi. Adés son nantro: cuel que in realitá e in fondo son senpre stat.


Mi senpre ó scoltá múŝica ‘stranba’ par i gusti muŝical del me paeŝe. Me pare al me diŝea que, si sevitei a intivar scoltar cuele múŝique lá, no sarei mai bon de catar inte l paeŝe ma ñanca an amigo, e sora sta única fraŝe cua e tute le so consecuenzhe ya ó scrivest an libro par spañol. Adés capise que cuele múŝique lá (come cuela de Jean Michel Jarre, Art of noise, Tangerine Dream e Vangelis, par menzhonarguen solque dotré) le é state fate da i alumni de conpoŝitor scuaŝi pena catadi fora: Pierre Schaeffer e Luc Ferrari co la so múŝica concreta e la so múŝica electrónica o electroacústica, e dopo nantri pi famoŝi e recoñosesti, come Xénakis, Stockhausen, Luigi Nono e Bruno Maderna.


Tut an zhércol que al se intondís par fin inte la me vita, e que golará que scuminzhie a saver cóme manedar.


A Italia ó vist que de colpo olei solque star lá a contenplar al paeŝayo (al paeŝayo de i vechi, al paeŝayo a cuel que Zanzotto al gue á dedicá i so scuaŝi novanta ani de poesía), tôr su sas, véder le not (le not de Malipiero) e anca grabar o reyistrar strépiti, situazhión, al bosc: i strépiti de la natura que fursi i fondador de Chipilo i avará scoltá oñi di, fin que gue á tocá asar la so tera; e anca tirar do imayen de tut cuel que podei. Da que ó fat cuesto, ó par fin podest scuminzhiar a far an arte que al me manquea inte la me vita de solque ‘scritor’: laori audiovisual, métergue múŝica e strépito a le imayen de la vita, de cuel que al destín al me mandea come vita.


Pierre Schaeffer e Luc Ferrari i parla de ‘paeŝayi sonori’ e de ‘múŝica anecdótica’, e se i scolta e se capís que luri i á fat an arte vero inportante inte l mondo: i á fat capir que oñi arte al pol éser an strumento par far múŝica, que no solque an violín al é muŝical. La vita la é música.


Me pense que ani indrío gue ó dit a na amiga que la vita no la me piaŝea no, parque inte la vita ‘no guen era múŝica’ (olei dir que no guen era múŝique come cuele inzhidental que i gue met a le pelícole e telenovele, par eŝenpio). Adés par fin capise que l mondo, que i strépiti del mondo de oñi di, i pol éser la múŝica inzhidental de la vita. E le parole anca. Al laoro anca.


Inte l me último viado a Chipilo ó fat cuel que ó scuminzhiá a far fa n mat a Italia: tirar do imayen e reyistrar strépiti. Adés preŝente sto video cua, que al podarei éser pi scoltá que vist, e que al á come protagonista al laoro o i laori fondador del me paeŝe, e i toŝat que pi o manco i sévita a éser fa cuei de na olta: le vaque e i vaquer, al strior de le so chácole, strépiti de laoro e stale.


Inte sto video cua, par sorpresa pi que sía mea, no guen é ma ñanca na múŝica (fursi vero solque al eco de cuele que scolta i vaquer inte l radio intant que i laora), ma le guen é tute: ó doperá i strépiti e le fraŝe come ‘colana sonora’, come múŝica inzhidental, come ‘sound effect’ e come ‘soundtrack’. Al é par cuéla que gue ó metest de títol “SC-a-RP ŜY-o-NF” (al dugo consonántico de la parlada de Chipilo, típica del véneto de montaña e bosc, e do parole que le ne fá pensar inte na malatía vero de stala) e anca la parola ‘studio’, co l senso que la á inte l mondo de la múŝica: na conpoŝizhión destinada a far véder le posibilitá sonore de cualque strumento o de i arte de oñi di.


La pi part de i audio doperadi cua no i corespónzh no co le imayen que se vet: i é stati metesti dapartut co na intenzhión: par far solque an eŝenpio, tut al video al á strépiti de la not, de la matina ancora scura, co le stale del paeŝe le chama su a i omi e i toŝat (cusita come que al é na stranbaría que al personayo Marco Ersilio Fioravante al epie inte la testa senpre al so pasamontaña negro, al fae o no fret). I é audio reyistradi o grabadi inte le not del paeŝe, inte diferente posti e stale, tanti da caŝa mea, nantri dalundi, e anca dotré que i me á fat piazher de reyistrarme vero toŝat que i laora entro par le vaque. I é, la pi part, strépiti e strior tratadi o laoradi co intenzhión de far capir nantri arte (cuel que se coñós come connotazhión). De segur que me manca an grum de arte da saver far co le técnique del audio e del video, ma par adés, pena capidi tanti arte, come que la ó dita, al é part de le sprezhión que ocore far.


Al sotofondo sozhial del me video al é, fa senpre, la intenzhión de pensarse que la dinámica sozhioeconómica e sozhiocultural de Chipilo la canbia, e masa a le ŝgüelte. Fursi no senpre se avará le stale. Mi, fursi al incontrario de tanti, ó speranzhe de no véder co no le guen sía pi.

Par véder al video, far click cua.

Eduardo Montagner




--
Publicado por Blogger para Scríver par véneto chipileño el 3/13/2011 06:24:00 AM

ResponderResponder a todosMover...Endrços eletrônicosFernandaPaasta MisterosaPasta de escritossem títulosem título1Ir para a mensagem anterior | Ir para a próxima mensagem | Voltar para as mensagens Selecionar a codificação da mensagemASCII (ASCII)Grego (ISO-8859-7)Grego (WINDOWS-1253)Latim-10 (ISO-8859-16)Latim-3 (ISO-8859-3)Latim-6 (ISO-8859-10)Latim-7 (ISO-8859-13)Latim-8 (ISO-8859-14)Latim-9 (ISO-8859-15)Europeu Ocidental (850)Europeu Ocidental (CP858)Europeu Ocidental (HPROMAN8)Europeu Ocidental (MACROMAN8))Europeu Ocidental (Windows-1252)Armênio (ARMSCII-8)Báltico (ISO-8859-4)Báltico (WINDOWS-1257)Cirílico (866)Cirílico (ISO-8859-5)Cirílico (KOI8-R)Cirílico (KOI8-RU)Cirílico (KOI8-T)Cirílico (KOI8-U)Cirílico (WINDOWS-1251)Latim-2 (852)Latim-2 (ISO-8859-2)Latim-2 (WINDOWS-1250)Turco (ISO-8859-9)Turco (WINDOWS-1254)Árabe (ISO-8859-6, ASMO-708)Árabe (WINDOWS-1256)Hebraico (856)Hebraico (862)Hebraico (WINDOWS-1255)Chinês simplificado (GB-2312-80)Chinês simplificado (GB18030)Chinês simplificado (HZ-GB-2312)Chinês simplificado (ISO-2022-CN)Chinês simplificado (WINDOWS-936)Chinês tradicional-Hong Kong (BIG5-HKSCS)Chinês tradicional (BIG5)Chinês tradicional (EUC-TW)Japonês (SHIFT_JIS)Japonês (EUC-JP)Japonês (ISO-2022-JP)Coreano (ISO-2022-KR)Coreano (EUC-KR)Tailandês (TIS-620-2533)Tailandês (WINDOWS-874)Vietnamita (TCVN-5712)Vietnamita (VISCII)Vietnamita (WINDOWS-1258)Unicode (UTF-7)Unicode (UTF-8)Unicode (UTF-16)Unicode (UTF-32)| Cabeçalhos completos Responder Responder a todos Encaminhar Encaminhar
.

Busca de email

OláEntradaNovoPastasOpções do Yahoo! Mail


Copyright © 1994-2010 Yahoo!. Todos os direitos reservados. Termos do Serviço

AVISO: Nós coletamos informações pessoais neste site.

Para obter mais informações sobre como usamos suas informações, consulte nossa Política de privacidade

Nenhum comentário:

Postar um comentário

Gostaria de receber comentários referentes aos ssuntos expressos no Blog do Talianeto