segunda-feira, 28 de dezembro de 2015

BON PRINCÌPIO DEL ANO


 

·        Bon princìpio del ano

 

Co se vede la stela D’Alva ntel firmamento lè segnal che nantro dì se avisina.
La aurora ariva pian pian, se scominsia a sentir el cantar dei osèi, le stele se ne va e col spuntar  del   se  vede  el  sole  alsarse  su  per  i  monti,  coi  so  ragi  a  iluminar  e  a scaldar la natura.
Col se alsa su ntel firmamento, le ore le passa, riva el mesdí, dopo
la sera e co se avisina la note, lé segnal chel dì el ze drio finirse
El sole tramonta e le stele le se fa veder tel cielo.
Così anca lè la nostra vita.
Te un tempo semo picolini, a ciuciar tel peto dea mama,  nte  nantro  scominsiemo  a  slongarse  e  vien  la  gioventù. 
  Se  scominsia  a smororar, se se marida, vien i fioi e co se se nicorde i cavèi i scominsia a ciapar el color dela sendre, per dopo sbianchirse.
Dela stessa magniera i ani i passa, come passa le staion del  ano, come  passa  i dì e  come  passa  la nostra vita.
 Tanti i  va  al paradiso bonora, altri a metà vita, altri dopo invechiare.
Bisogno dir che i è Fortunati, quei che i  vede i ani passar, perche come el tempo, veder cambiar i mesi e i ani ntel calendário.
 Veder la testa sbianchirse lè segnal che ancora semo quà, vivi, godendo i
ani chel Signor Dio el ne dà.
Adesso che semo nantra olta a veder la cambiansa del ano, me resta sol che dire “bon princìpio del ano” e chel due mila e sédese el ve porte
salute e pace. Ma no ste mia desmentegarve de tirar el fià.
Sto ano che vien, tornaremo a saludarse.

 

Colaboratore: Luiz A. Radaelli – Lajeado - RS

 

Nenhum comentário:

Postar um comentário

Gostaria de receber comentários referentes aos ssuntos expressos no Blog do Talianeto