sexta-feira, 18 de março de 2016

FAVA "LUINA"


  • LA FAVA LUÍNA
    Par ingrassar la terra e vegner fora bele le piantaion, co scominsiea a veder che le racolte le scarsea, col badil, se binea su la boassa dele bèstie ntea stala, se carghea la careta, se la portea par sparamarla ndove la terra lera pi fiaca.
    Tante olte, tel mese
    de aprile, se piantea na semensa de nome “fava luína”, par ingrassar e tegner querta la tera ntel inverno.
    Sta erba la ze dea medèsima fameia dei bisi e che la se
     Infiapisse  ntei mesi fredi.
    Co la scominsea a fiorir lera fin bel de veder. Parea fin un giardino de tan bel  che lera.
    Brespe, bisseti e farfaie a volar, becar e a snasar i fiori ghenera abastansa.
    Dele olte, fea fin fastìdio starghe darente. Ma anca se le area fora e se serchea de querderle parche le se smarsissa. Altre olte se le urtea dentro dea riga verta per el vassor e dopo se querte de terá.
    Pi tardi em pupa, co la machineta, el piantea el mìlio   o   i   fasoi.   Co   piovea   polito   vegnia   fora   bele   piante   e   anca   bele   racolte.
      Co manchea  la piova, alora lera segnal de carestia. Podea mancar el mìlio par la polenta e i fasoi in tea pignata.
     Col slongar del tempo, el adubo chimico e i veleni i ga tolto el posto de  tuto.
     Ncoi i fruti i ze bèi, ma no se sà quanto de velen che i ga rento. E no se vede mia pi qualche piantaion de “fava luína”, anca cognossesta par “tremoço”.
    Colaboratore: Luiz A. Radaelli – Lajeado - RS
     

Nenhum comentário:

Postar um comentário

Gostaria de receber comentários referentes aos ssuntos expressos no Blog do Talianeto