segunda-feira, 16 de março de 2009

LA BODEGA -- LUIZ RADAELLI

Le bodeghe de sti ani

In questi ultimi 50 ani come le cose le ga cambià da quando ero cèo. Par gnanca verità. Ncoi tut quel che se vol lè sol ndar tel mercà e, se gavèn sòldi, ciapar e portar a casa. Tra tante cose bone ghenè anca tanti spotaci. Se no savèm próprio quel che se bisogna, se dassemo i òci e la voia comandar, guasteremo i sòldi che gavèn fat fadiga guadagnarli.
Quando cèo le bodeghe le zera diferente d’ancoi. Le cose le zera messe in tei grandi e longhi balconi. Davanti, par dassar veder le cose, ghe zera i vietri, come se fussa finestre, para dassar veder quel che zera rento. Par che nissun li spachessa i fea na protession coi bachetoni, messi a lungo. Par sora, zera arquante taule somigliante a na tola, ndove el negossiante el urtea le cose che’l gavea, par far veder a quei che ndea par comprarse quel che i bisognea. Tante olte zera anca ndove i butea i bicieri quando i òmini i ndea bever qualche gòto dea caciassa “Três Fazendas”, col maistro, o ndove i sparamea i dolsi co la forma de pessi, che i genitori ne portea casa. Rento sti balconi ghe zera tante cose da comprare. Par ncora de veder i pèteni, baraio de brìscola, el dedal, scàtole piene de gùcie e de rochèi de fil par repessar o par ricamar tovaie e fassoleti, scàtole de botoni, de grampi par tegner i cavèi, fòrbese, candele, óio de rissino e erba sena par el mal de pansa, profumi, le pirole de color rosà del dotor Ross, le medicine par mal de testa Cybalena e Cafiaspirina. Par passarse tei cavèi giera el òio glostora e la cànfora par meter tei guarda-roba par spaventar i bisseti. Par le done russarse le massele dea facia ghe zera el “Pó de Arroz( pólvera de riso), i fulminanti Guarany, l’anil Reckit par scoarar le veste bianche, la cera Cachopa o el Roxo Terra par far brilar el soaio, tra tante altre cose che no me ricordo pi. Par urtar via i pedòci doperevèn la petenela. El levà par far el pan e el conàio par el formài i zera vendesti a scuciarade. Fin làstico in metro genera e anca el Fubarin par copar i sorzi.
Dadrio el balcon tacà a la parete ghe zera le pratielere ndove i metea altre cose da vender. Par metro ghe zera bombasina, brim diamantino, riscado e cambraia. Rento nte le scàtole ghera i capèi de feltro Ramenzoni, nte altre ghe zera calseti, fassoleti e par i dolori dela schena, l’emplastro Sabià.
Tel soaio ghe zera sece co le sardele ntea salmora, altre tegnendo la parafina, breu, soda par far saon e petròlio par i ciareti. Col menestro se ciapea dei cassòni l’erba de simarron, el sucro o la farina, che i zera infagotadi tel papel de carta. La creolina e altre medicine par le bèstie anca se le vedea rangiade tra le cadene, paroi, sape, pignate, ronconi, manare, bocai, zòcoli, ciòdi, ciareti e feradure par i cavai. Budèi e salnitro par meter tel salan i zera ten canton, darente ghera na sestela ndove zera i ovi compradi dei colòni. El pignatel tegnea le pignate, el colador e padele picade a torno e par sora el bule del cafè.
Nostra vita ze compagna a na bodega. Tra el mucio de cose e oportunità che gavemo bisognemo sièlder quel che ne ocore par laorar e viver in amicissia coi nostri da quel supèrfluo, par no deventar sbrindoloni e restar pieni de dèbiti.
Adès quando vao tel mercà e vedo tut difarente me par de no esser mia verità e me vien el ricordo che na olta, tel fra tempo che son stà in tea bodega, gò scoltà un mascate dir che ndea vegner el dì ndoe le màchine comandaria i òmeni e cadauno ndaria torse quel che’l volea. Quei che i zera li i ga ridesto e i lo ga tolto come strigà. E no lè che oramai semo nel tempo che quel strànio omo el gà savesto prevéder. Come sarà el mondo nel tempo dechi a sento ani, cossa va suceder za che tut cambia co na velossità che ne fa fastidio veder e che no semo squasi mia boni de acompagnare? Credo che sol el tempo el va dir. No ocor gaver prèssia de morrir perche no gavèn mia visto tut.

Nenhum comentário:

Postar um comentário

Gostaria de receber comentários referentes aos ssuntos expressos no Blog do Talianeto